FAQ - Preguntes freqüents

Què és el programari lliure i de codi obert? (FOSS)

1. Definició de FOSS: programari lliure i de codi obert dissenyat per ser reutilitzat

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratuïtament a Internet. El seu codi font està disponibe en repositoris web com Github. L’enorme quantitat de codi que emmagatzemen aquests repostitoris fan que avui, no calgui desenvolupar de zero la majoria les aplicacions informàtiques  que necessitem. Programadors, petites i grans empreses, i governs d’arreu del món posen a disposició de tothom bona part del codi que generen fomentant així la seva reutilització.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure#/media/File:Mapa-conceptual-del-programari-lliure.svg

2. Característiques:

  • interoperable: podem utilitzar-lo i compartir informació entre diferents sistemes informàtics.
  • ús d’estàndards: no només utilitza formats estàndars oberts, sinó que sovint els crea. P.e. .odt (open document text) (similar al .doc de Word en programari privatiu).
  • escalable: en ser modificable permet ser ampliat per garantir un servei determinat en condicions òptimes en cas que augmenti la demanda de recursos.
  • replicable: el programari pot ser copiat i implementat en un servidor propi. En programari relacionat amb serveis sovint es replica és el conjunt de l’experiència.
  • robust: en tractar-se de una comunitat universal de usuaris/programadors les mancances són ràpidament detectades i corregides.
  • segur: en disposar  del codi font es pot controlar i solucionar portes d’entrada a processos no desitjats.
  • garanteix la privacitat:  en disposar  del codi font és pot detectar codi espia i mantenir el control dels algorismes que utilitza.

3. En l’Àmbit dels sistemes operatius

  • Unix: és un sistema operatiu desenvolupat en els laboratoris AT & T Bel l’any1969.
  • Linux, millor dit GNU / Linux, és un sistema operatiu basat en la mateixa estructura que Unix, però GNU / Linux es va reescriure de zero i es va alliberar tot el seu codi font.
  • Ubuntu és una versió de GNU / Linux, atès que aquest és lliure i qualsevol ho pot reutilitzar, una empresa anomenada Canonical LTD, va prendre el sistema GNU / Linux, i van fer alguns canvis i el van llançar sota el nom d'Ubuntu.
  • La Linkat és també un distribució educativa de GNU/Linux que ha iniciat i ofereix el Departament d'Ensenyament a la comunitat educativa.
  • El sistema operatiu Android per a tauletes i telèfons intel·ligents també es basa en el nucli de Linux.
  • A aquestes versions modificades se les anomena distribucions i n'hi ha moltes, algunes amb suport per part d'empreses i altres conformades per grups d'usuaris.

4. En l’Àmbit dels programes executables en ordinadors de sobretaula:

  • Ofimàtica: Open Office, Libre Office
  • Navegador: Firefox
  • Dibuix: Inkscape
  • Retoc fotogràfic: GIMP
  • So: Audacity
  • 3D: Blender

5. I en altres dispositius?

  • Algunes distribucions de Linux són utilitzades com a sistemes operatius dels servidors. En aquest àmbit són predominants.
  • El sistema operatiu Android per a tauletes i telèfons intel·ligents també es basa en el nucli de Linux.
  • Degut al seu baix cost i fàcil personalització, Linux s'utilitza sovint en sistemes encastats dins equips electrònics: càmeres de vídeo, mp3...

6. I aplicat a l’Administració?

Alguns exemples d’us de FOSS a les nostres Administracions:

  • Linkat, sistema operatiu, Departament d’Ensenyament,
  • Sentilo, plataforma d’interrogació de sensors, ajuntament de Barcelona,
  • Decidim.Barcelona, programari de participació, ajuntament de Barcelona,
  • Moodle, plataforma d’aprenentatge, Departament d’Ensenyament,
  • Wordpress, gestor de continguts, DIBA

7. Objectiu de llibre/acció

Tot i que les administracions catalanes utilitzen programari lliure i hi ha bones experiències (Linkat, Sentilo, Decidim.Barcelona, Moodle) no existeix una política TIC que consideri el programari lliure i no s’utilitza més que de manera puntual. En realitat, l’actual sistema TIC del conjunt de les nostres administracions es basa en programari propietari i sovint s’encarreguen costossos desenvolupaments de zero. Hi ha una manca general de coneixement del que el FOSS els pot aportar. Evidenciar aquesta situació i fer entendre els beneficis que obtindrien les nostres administracions i societat de treballar en base a FOSS és l’objectiu d’aquest llibre.

8. De programari bo i de dolent n’hi ha tant de privatiu com de FOSS, no És qÜestió de prendre partit, es tracta d’escollir la soluciÓ mÉs adient per a cada cas.

La frase és evident i certa. L’ús de programari lliure no ha de ser una imposició, ni un recurs únic per a les nostres administracions. En tot cas ha de ser considerat com a una alternativa i cal que es valori la conveniència del seu ús i de tot allò que ens aporta. Més enllà també cal valorar el valor afegit que suposa per a la societat treballar en base a programari lliure: comunitat, reutilització, col·laboració, transparència