21. Programari lliure a l'Administració

"El programari desenvolupat amb els diners de tots s’hauria de llicenciar sempre en obert."
"El fet de saber que el teu codi serà revisat / qüestionat / criticat sense cap tipus de mirament per part de centenars o milers de programadors et dona un grau d’autoexigència extra."

Com a empresa d’enginyeria, a Opentrends resolem problemes de negoci dissenyant i implementant sistemes d’informació que poden combinar desenvolupaments a mida,
integracions, components de propietat i de programari lliure de qualsevol abast.

Hi ha molt programari bo i dolent tant en l’àmbit de propietat com en el del programari lliure. No és una qüestió de prendre partit, sinó de poder escollir la solució més adient en cada cas.

En aquest sentit, doncs, la incorporació de programari lliure de qualitat sense llicències associades a usuaris o nombre de CPUs ens dóna una flexibilitat i escalabilitat en els projectes que està per sobre de les opcions de propietat. Això és particularment cert en projectes d’administracions públiques adreçats al ciutadà, on els usuaris potencials es compten per milions.

Com a enginyer / arquitecte / integrador, tinc molta més confiança en el que puc estudiar i avaluar per dins que en el que he de fer un acte de fe (en el fabricant, en la trajectòria del producte o en el seu màrqueting). —Ser responsable de seguretat durant un temps va afegir un punt de paranoia a aquesta opinió. En el dia a dia, tinc confiança en programari en què puc depurar i corregir els errors, enfront de programari en què he d’esperar que es publiqui una correcció o que en la nova versió se solucioni. Puc muntar equips locals amb la capacitat tècnica suficient per fer-ho, però no puc accelerar la maquinària de publicació de les grans multinacionals.

També com a enginyer, i en relació a la qualitat del programari, un efecte interessant és el grau d’autoexigència extra que dóna el fet de saber que el teu codi serà revisat / qüestionat / criticat sense cap tipus de mirament per part de centenars o milers de programadors. Si, a més a més, les crítiques són constructives i es proposen solucions als errors detectats, ja no es pot demanar més.

Per últim, com a ciutadà, penso que de la mateixa manera que és lícit que empreses que inverteixen molt en desenvolupar un producte vulguin rendibilitzar la inversió que han fet amb un model basat en el cobrament de llicències d’ús, quan l’Administració adopta el rol de fabricant desenvolupant allò que no troba al mercat perquè és específic o innovador, hauria d’adoptar un model de programari lliure. El programari desenvolupat amb els diners de tots s’hauria de llicenciar sempre en obert.

Al marge de plantejaments més o menys filosòfics, en un desenvolupament a mida per a una Administració, que sigui de propietat és la pitjor combinació possible. Ningú no participarà a l’hora de contribuir a depurar o evolucionar el producte, i ningú no et pagarà per fer-ne ús.

 

Carlos Puga

és el Director de Tecnologia i soci fundador d’Opentrends una enginyeria de software centrada al desenvolupament mòbil i web, la arquitectura i desplegament de plataformes,  que combina la sòlida base tecnològica amb la creativitat i el disseny a l’hora de realitzar la transformació digital dels seu clients. És el director del projecte Sentilo, la plataforma IoT de l’ajuntament de Barcelona, desenvolupada per Opentrends i publicada com a programari lliure.