20. Com es viu, del programari lliure?

"Avui el programari lliure és present en tots els nostres dispositius, i sobre tot a la xarxa."
"Posar el codi lliure a disposició de tota la humanitat en maximitza el potencial de reutilització."
"En una solució basada en codi obert el 99,5% del codi l’ha escrit algú altre. Nosaltres escrivim el 0,5 restant"

Això del programari lliure es tracta d’una qüestió purament ideològica? Se’n pot fer negoci? Com és possible, si és gratis? No és tot plegat una micanaïf, poc professional? Qui en garanteix la qualitat?

A geomati.co som un grup d’autònoms que ens guanyem la vida amb el programari lliure des de fa uns quants anys. I n’estem bastant contents. Com ens ho fem? Vegem-ho.

En siguem conscients o no, avui dia el programari lliure és present en tots els nostres dispositius, i sobretot a la xarxa. Aquesta normalització en l’ús que se’n fa ha ajudat a desmitificar la imatge del programari lliure com una mena de regal que ens feien una colla d’informàtics noctàmbuls i sociòpates, moguts per uns ideals incomprensibles.

Una empresa -o Administració, en aquest cas- demanarà a una eina de programari que els resolgui un problema. El fet de poder veure com està feta l’eina per dintre, poder modificar-la un mateix o instal·lar-la tantes vegades com calgui, poden ser avantatges determinants en alguns casos. I al contrari, pagar llicències per un programari que no s’ajusta ben bé al que es necessita, sobre el qual no es pot incidir i que no podem desplegar fàcilment, pot fer-lo molt poc eficaç. Per tant, sí, el programari lliure, per les seves característiques intrínseques, pot millorar un negoci. Quan grans empreses com Google se’n serveixen i hi contribueixen és perquè n’han fet el càlcul.

De fet, el programari per si mateix no té cap valor, per molt ben fet que estigui. L’eina més elegant esdevindrà la més inútil si no la coneix ni l’utilitza ningú. En canvi, com més usos se li’n pugui donar, més suc se’n traurà, i més s’amortitzarà el cost de desenvolupar-la. Posar el codi a lliure disposició de tota la humanitat en maximitza el potencial de reutilització. En la mesura en què els actors que hi tenen interès treballin de forma coordinada (construint la famosa comunitat), aquesta reutilització serà més efectiva. Mitjançant la col·laboració es multiplica el benefici i es divideix el cost. El fet que hi hagi gent que faci servir el programari, encara que no hi aporti res a canvi, no és negatiu: no n’incrementa el cost, i n’augmenta el valor (més gent usant-lo, que potencialment voldrà fer-hi millores i impedir que s’abandoni).

Així és com els clients arriben a nosaltres : frustrats perquè fa anys que paguen llicències per productes comercials que prometen fer un milió de coses, però que mai acaben resolent allò que necessiten. O frustrats perquè s’han fet un fart de pencar en un desenvolupament propi, però a mesura que creix es torna un monstre insostenible. O encara pitjor, frustrats perquè han encarregat el desenvolupament a una gran consultora, tenen un monstre encara més car, menys ajustat a les seves necessitats, i que ningú és capaç d’entendre. En un moment donat, descobreixen que existeix una solució més lleugera, que sembla ajustar-se bé al seu problema.  Podrien acabar d’adaptar-la al seu entorn per una fracció del que suposaria crear-la de zero. És una eina de programari lliure, amb un grup actiu de gent al voltant que la manté (de fet, per tal de no ser naïf, sempre caldrà preguntar-se qui sustenta el projecte i com).

El que fem aleshores és oferir una solució en què el 99,5% del codi l’ha escrit algú altre. Nosaltres escrivim el 0,5% restant i, si veiem que pot ser útil a algú més, l’alliberem, procurant que sigui de la màxima qualitat. Tothom podrà comprovar les nostres capacitats, que haurem de mantenir ben entrenades en un entorn altament meritocràtic, on els coneixements es comparteixen generosament però on no es tolera bé la manca d’actitud.

Finalment, com diu un vell amic, “si compartim, guanyem tots”. També peles! Però no menys important: guanyem la satisfacció d’una feina honesta, ben feta entre tots i al servei de tothom. Al capdavall, potser sí que resulta ser una qüestió de valors. Els mateixos que menen l’Administració pública haurien de considerar, sempre i per damunt de tot, el bé comú, oi?

 

Històries basades en fets reals.

 

Oscar Fonts

Oscar Fonts fa una dècada que es guanya la vida usant, desenvolupant i integrant solucions de programari lliure geoespacial. És membre actiu en diverses comunitats, grups i faccions en defensa de la llibertat i el llibertinatge de dades geogràfiques i codi afí. Geoinquiet de base, i membre de la xarxa de professionals geomati.co.