18. Decidim.barcelona: autonomia, participació i programari lliure

"Programari lliure permet a l’Administració pública i a la societat saber realment quin és el codi que s’executa en les màquines que gestionen diversos aspectes de la participació."
"Programari lliure obre la porta també a un treball en xarxa basat en la col·laboració entre municipis"

Marc general del Programari Lliure (PL) a l’Administració pública. Motius i oportunitat

Hi ha innombrables motius pels quals la implantació del programari lliure (PL) ha de ser una prioritat per a qualsevol organització democràtica (i més encara per a les institucions que gestionen diner públic i donen serveis públics):
•             allarga la vida útil del maquinari
•             impedeix que l’organització sigui segrestada per contractes de serveis subjectes a propietat intel·lectual tant de l’empresa creadora del programari com de la que n’adquireixi certs drets,
•             pot generar ecosistemes d’economia de serveis i desenvolupament local
•             garanteix estàndards oberts i interoperables
•             evita pagar costos de llicències
•             permet modificacions i adaptacions (incloent les que pugui fer el personal tècnic de la institució)
•             permet compartir aquestes millores perquè altres organitzacions se’n beneficiïn i hi reverteixin igualment les seves millores
•             possibilita i facilita la cooperació per a futurs desenvolupaments i millores de codi
•             genera comunitats

Programari lliure i participació democràtica: molt més que una eina, la democratització de les eines de participació

Però des del punt de vista de la participació i la innovació democràtica, la implantació del programari lliure és encara més necessària. L’analogia amb un procés electoral presencial serveix perfectament per a explicar-ho. Imagineu-vos que les eleccions es fessin en urnes fosques, que els vots fossin comptabilitzats per treballadors d’una gran corporació on s’haguessin externalitzat els serveis i que els procediments de recompte de vots fossin inviolablement secrets, dissenyats i gestionats per l’esmentada corporació, que a més a més tingués accés informàtic a la identitat i els vots de tota la ciutadania.

Davant del programari privatiu de codi tancat, el PL permet a l’Administració pública i a la societat saber realment quin és el codi que s’executa en les màquines que gestionen diversos aspectes de la participació (des dels més actius als més vinculants). Però hi ha moltes més coses, el PL fa possible el sorgiment de comunitats de desenvolupament que vetllen no tan sols per la qualitat del codi, sinó, a través seu, també per la qualitat democràtica dels processos de participació. El programari lliure i el seu desenvolupament en obert fan participativa la construcció mateixa del PL per a la participació ciutadana. Finalment, i no menys important, el PL permet que les infraestructures digitals de participació i col·laboració social s’estenguin i siguin adoptades per altres agents i organitzacions socials, econòmiques o administratives (ampliant així l’acció participativa i la radicalitat democràtica a la resta de les capes socials).

La governança i la producció de la majoria dels projectes de programari lliure són exemplars a l’hora de fixar estàndards democràtics, sovint combinats amb una meritocràcia que fa que el poder o la incidència d’una persona que fa desenvolupament sigui proporcional a la responsabilitat i la capacitat de contribució. La comunitat Debian, amb el seu contracte social, la comunitat de Mozilla o la de LibreOffice són exemplars perquè tenen una organització transparent (tot el codi i les decisions són visibles), oberta (qualsevol persona pot sumar-s’hi) i democràtica (a través del consens, les votacions i els diversos mecanismes de revocació de les persones que lideren el desenvolupament). Des d’una perspectiva municipalista, en què les ciutats han estat el laboratori neoliberal de les ciutats intel·ligents (smart cities) i de les solucions de programari privatiu, l’aposta pel PL obre la porta també a un treball en xarxa basat en la col·laboració entre municipis i permet implementar solucions que responguin a les demandes ciutadanes de la era post-15M en què ens trobem.


Decidim programari lliure

Per tant, no és estrany que el nou Ajuntament de Barcelona hagi optat pel programari lliure per a desenvolupar la plataforma de participació democràtica decidim.barcelona. No és tan sols una opció tecnològica, sinó política i no és només una opció sobre el programari, sinó també sobre les metodologies de treball col·laboratiu i obert, així com una aposta per la transparència i la traçabilitat. Aquest esperit de cooperació es va impulsar des de l’inici, amb el desenvolupament de la plataforma de Barcelona a partir del codi lliure que l’Ajuntament de Madrid va posar en comú en els repositoris de Github. Per primera vegada, Barcelona obria el seu propi repositori de programari a Github i començava el desenvolupament del decidim.barcelona en obert. Des d’aleshores la plataforma de Barcelona ha estat evolucionant per satisfer les necessitats específiques del Pla d’Acció Municipal (PAM) i altres millores funcionals i estructurals.
En aquests moments, decidim.barcelona és el projecte de programari lliure més avançat de l’Ajuntament de Barcelona i ha permès una de les participacions ciutadanes obertes, transparents i traçables més grans del món en la construcció col·lectiva d’un pla estratègic de ciutat (el PAM i els 10 Plans d’Actuació de Districte de Barcelona). En només dos mesos decidim.barcelona ha aconseguit un total de 24.000 persones registrades, gairebé 11.000 propostes recollides (1.300 de l’Ajuntament), 165.000 suports, 18.000 comentaris a propostes i més de 250.000 visites úniques. A més, però, ha servit per a convocar més de 400 cites presencials amb 12.000 participants, amb la recollida en actes de les propostes que es van fer.

Aquest procés de participació (en data de tancament d’aquest article, les propostes es troben en fase d’avaluació i integració) no només s’ha fet amb programari lliure, sinó que és deutor dels principis del programari lliure, també en el disseny polític. Però també ha fet un salt més enllà de l’ancoratge virtual o deslocalitzat gairebé exclusiu d’algunes comunitats de programari lliure (exceptuant els hacklabs, hackerspaces i els Linux User Group): la territorialització i la hibridació d’espais de participació digitals i presencials. Això ha permès un major accés a la participació i una ampliació de la cooperació en xarxa i les dinàmiques d’intel·ligència col·lectiva. El PAM només ha estat el començament, i decidim.barcelona té la missió de donar suport, obrir i amplificar la participació i la democràcia a Barcelona per als propers anys, avançant cap a una major capacitat de col·laboració entre l’Ajuntament i la ciutadania, una major autonomia de les persones en la presa de decisions, amb èmfasi especial en la dimensió col·lectiva i, en definitiva, en la producció i distribució del poder social, principis que continuen avui també vigents en gran part de les comunitats de programari lliure.

 

Arnau Monterde

Arnau Monterde és doctor en Societat de la Informació i el Coneixement per la Universitat Oberta de Catalunya. És coordinador del projecte Tecnopolítica a l'Internet Interdisciplinary Institute a la UOC.




Gala Pin

Gala Pin és regidora a l'Ajuntament de Barcelona per Barcelona en Comú, on és responsable del districte de Ciutat Vella i de l'àrea de participació i territori.




Xabier Barandiaran

Xabier Barandiaran és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Deusto i doctor en Filosofia, Ciència, Tecnologia i Societat per la Universitat del País Basc. És asesor de Recerca, Desenvolupament i Innovació a la Regidoria de Participació i Territori de l'Ajuntament de Barcelona.