15. Beneficis del programari lliure a l’Administració local

"El programari lliure és tècnicament viable perquè permet reaprofitar projectes lliures existents."
"El programari lliure és econòmicament sostenible perquè elimina possibles llicències d’ús i retalla costos."
"El programari lliure és socialment just perquè garanteix els drets fonamentals de la ciutadania."
"El programari lliure representa els valors de llibertat, transparència i participació."

El programari lliure és "tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just". Així ho afirma Jordi Mas al seu llibre homònim (Col·lecció “Manuals i Formularis”, 15). Però, quins beneficis concrets té a l’administració local?

El programari lliure és tècnicament viable perquè permet reaprofitar projectes lliures existents, gràcies a la reducció de l’esforç d’implementació per cobrir necessitats pròpies. Tota empresa informàtica, amb independència de la seva mida, depèn en major o menor grau de programari lliure. Que l’Administració local en faci ús directament és un pas lògic.

La llibertat d’escollir eines també significa llibertat de proveïdor per al seu manteniment i desenvolupament. Treballar amb formats i estàndards oberts permet no dependre d’una gran empresa i tenir accés sempre a la informació generada.

Participar directament en la comunitat dóna accés a coneixements consolidats d’altres entitats, podent contribuir-hi amb documentació, codi o compartint experiències implementant el projecte a l’Administració.

Com hem dit, el programari lliure és econòmicament sostenible perquè elimina possibles llicències d’ús i retalla costos. Aquesta reducció no vol dir una pèrdua de qualitat ni de seguretat. Al contrari, pot fer viables projectes que amb programari privatiu no són possibles i mantenir els sistemes actualitzats i protegits al menor cost possible.

L’estalvi pot reinvertir-se en maquinari adient per a les noves eines o a partides que necessitin recursos addicionals. Així, l’Administració local mostra responsabilitat vers els diners públics i n’exerceix una gestió responsable.

Amb la llibertat d’escollir proveïdor sense restriccions es pot potenciar la reinversió dels diners públics al territori tot afavorint l’economia de proximitat. Generant un cercle virtuós on qualsevol pime, cooperativa i autònom pot oferir els seus serveis, en igualtat de condicions. En un país on el 90% de les empreses són petites i mitjanes, això obre un ventall de possibilitats molt ampli.

També permet escollir la gestió municipal de la infraestructura informàtica, sense necessitar especialitzacions en eines privatives a alts costos. L’oferta laboral generada, pública o privada, serà accessible a més professionals del territori.

I el programari lliure és socialment just perquè garanteix els drets fonamentals de la ciutadania. L’accés al codi font i el seu control col·lectiu ajuda a saber què fa i auditar que no tingui cap porta drecera o vulnerabilitats de seguretat.

La privacitat i seguretat de les dades resten assegurades. Després de les revelacions d’Snowden, les institucions han de veure, com apunta Evgeny Morozov, “la privacitat com un bé comú, com un recurs públic que s’exhaureix com més gent el tracta sense cura o l’abandona sense pensar-s’ho gaire”.

El programari lliure representa els valors de llibertat, transparència i participació. L’administració local pot recuperar la proximitat amb la ciutadania si basa la seva activitat en aquests valors: permetent participar-hi sempre, rendint comptes proactivament i no sacrificant la seva llibertat com institució popular. Amb el programari privatiu, aquests beneficis no existeixen o exigeixen costos econòmics i socials superiors.

Hi ha més motius per implementar el programari lliure, però només amb els que hem esmentat l’administració local té raons poderoses per prioritzar-ne l'ús. Com diu Richard Stallman, fundador del moviment del programari lliure, cal programari lliure per a una societat lliure.

 

Dario Castañé

@im_dario (Barcelona, 1985) és professional de TIC, polític i activista pel programari i cultura lliures. Des de 2015 és regidor d'Igualada per la confluència Decidim Igualada, com membre de Pirates de Catalunya. Creador del directori de cultura lliure Qomun, actiu fins a 2014. Col·laborador tècnic de Multireferèndum i Referéndum Real Ya. Desenvolupador de programari lliure. https://dario.im/