14. Criteris i alternatives per a triar la millor solució de programari

"Una alternativa a considerar per part de l’Administració és adquirir solucions de mercat exigint el lliurament del codi font."
"Crear espais col·laboratius de desenvolupament de solucions comunes en programari lliure és una opció amb grans oportunitats de reutilització."
"El gran repte del sector públic és fer un canvi cultural per impulsar iniciatives de desenvolupament compartides i obertes, i aprendre a dinamitzar comunitats col·laboratives."

Des de la perspectiva d’una persona que, com jo, té la vocació de servei públic i entén que una de les prioritats de l’Administració és oferir uns serveis públics eficients per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, a l’hora de decidir els sistemes d’informació per a resoldre una necessitat, cal aplicar els criteris  següents :

  • Cost
  • Funcionalitats
  • Temps d’implantació
  • Esforç intern per a garantir una implantació satisfactòria
  • Control del codi font per a evolucionar l’aplicatiu
  • Risc de fracàs, si l’aplicatiu té un ús molt inferior a les expectatives

Amb aquests criteris l’Administració té les alternatives següents:

  1. Desenvolupaments a mida. Són una solució habitual a les administracions que disposen de capacitat econòmica i permet complir amb els criteris de funcionalitats i control del codi. En contrapartida, el temps d’implantació, l’esforç intern i el cost són elevats i el risc de fracàs no és negligible. El control del codi és teòric perquè si l’Administració no absorbeix el coneixement clau acabarà essent captiva del proveïdor.
  2. Adquirir solucions de mercat. Permet un temps d’implantació curt amb un cost i esforç raonable, reduint el risc de fracàs perquè es tracta de solucions provades, a canvi de sacrificar personalitzacions i no tenir el control del codi. Es dóna la paradoxa que les solucions de mercat han evolucionat, en bona part, gràcies a les idees de treballadors públics que s’incorporen als programaris privats i es revenen a la resta dels clients públics.
  3. Adquirir solucions de mercat exigint el lliurament del codi font a l’Administració. Permet aconseguir una bona part dels avantatges de les opcions anteriors, tot i que disposar del codi no vol dir tenir el coneixement per a evolucionar-lo. Aquesta opció no és aplicable a tots els projectes: cal que siguin molt atractius per als proveïdors. L’aspecte essencial és concretar als plecs de clàusules les condicions en les quals l’Administració podrà utilitzar el codi.
  4. Adherir-se a solucions comunes de la Diputació, del Consorci AOC o de l’Estat. Des d’aquests organismes s’ofereixen solucions que responen a necessitats comunes, amb un baix cost, esforç intern i risc de fracàs, i amb un ràpid procés d’implantació. Tanmateix, són molt poc personalitzables: l’evolució es controla centralitzadament, però està limitada als recursos centrals disponibles i les administracions poden proposar millores, però no fer-les.
  5. Crear espais col·laboratius de desenvolupament de solucions comunes en programari lliure. Aquesta opció comporta grans oportunitats de reutilització, genera estalvis i evoluciona de forma més àgil i innovadora. Però les comunitats col·laboratives encara no tenen prou implantació a l'Administració , malgrat que, a diferència del mercat privat, no competeixen entre elles.

La decisió no és única per a tots els casos, depèn de cada problemàtica específica, però massa sovint es trien les opcions fàcils, alguna de les dues primeres. Crec que l’estratègia de futur, tot i la complexitat que comporta, és impulsar solucions col·laboratives, tenint en compte els criteris de responsabilitat de la gestió de diners públics i afegint-ne un de ben important en el context de crisi actual: la dinamització del teixit empresarial de proximitat, que genera ocupació local.

El gran repte del sector públic és fer un canvi cultural per impulsar iniciatives de desenvolupament compartides i obertes, i aprendre a dinamitzar comunitats col·laboratives.

 

Miquel estapÉ Valls

porta 20 anys de carrera professional desenvolupant projectes de transformació digital i innovació. Té una amplia experiència executiva dins el govern i com a consultor empresarial en empreses de diferents sectors. Actualment és subdirector del Consorci d'Administració Oberta de Catalunya (AOC) i ha estat director d’eBusiness de Mazars Consulting. Ha estat alcalde de la Roca del Vallès i vicepresident del consell comarcal del Vallès Oriental. És enginyer de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i la University of London. Ha fet també un programa d'educació executiu (PDD) a IESE, Universitat de Navarra

.

.