11. El programari lliure a l’Administració pública

"L'Administració ha de ser capaç d'assimilar el programari lliure com una manera de ser més eficient i no pas d'estalviar diners en llicències."
"Així doncs, que l’Administració pública interioritzi la forma de fer del programari lliure no només implica que esdevingui consumidora, sinó també que en sigui productora."

Els ciutadans sovint tenim una percepció crítica de com l’Administració gestiona els recursos públics. En el cas concret dels sistemes d'informació, les coses es podrien fer millor?

Bona part del programari que s’utilitza en els ordinadors dels treballadors públics s’ha desenvolupat fora del nostre país. Els imports que paguem per les llicències d'aquestes solucions acostumen a acabar en mans de multinacionals que sovint gaudeixen de situacions privilegiades que els permeten pagar pocs impostos a casa nostra... 

Vist així, potser sí que ho podríem fer millor, oi? Ara bé, la resposta a aquest “fer-ho millor” passa per una aposta pel programari lliure a l'Administració pública?

La meva opinió és que això pot passar sempre que es garanteixin, com a mínim, els dos aspectes següents: per una banda, que les empreses locals del sector de les TIC tinguin la capacitat d'oferir els seus serveis al voltant d'aquest programari lliure i que, per tant, l’aposta dinamitzi aquest sector de l’economia; i, per una altra banda, que l'Administració sigui capaç d'assimilar el programari lliure com una manera de ser més eficient i no pas d'estalviar diners en llicències.

Fixem-nos que els dos punts són clau: el primer perquè l'Administració és un dels principals consumidors del sector de les TIC i la situa com a motor econòmic; el segon perquè és una molt bona forma de treure més profit dels recursos públics.

Més profit dels recursos públics amb el programari lliure

Malgrat que des de fora això pugui semblar sorprenent, només una part petita de la despesa en sistemes d'informació es destina al pagament de llicències. El gros de la despesa va al desenvolupament i al manteniment d'aplicacions fetes a mida. Per tant, si bé l’adopció de solucions estàndard de programari lliure podria suposar un estalvi econòmic a mig termini, segurament aquest estalvi no seria espectacular.

Ara bé, hi ha tanta diferència entre les administracions públiques del món com perquè cadascuna desenvolupi unes aplicacions a mida que acaben prestant uns serveis molt semblants?

En alguns casos sí que són diferents, especialment pel que fa a les seves dimensions, a aspectes lingüístics, culturals i reglamentaris, però això passa igual en el sector privat i hi ha solucions estàndard que donen resposta a les diverses necessitats en un context global. Ben segur que des del sector públic es podrien aportar solucions prou flexibles perquè les puguin aprofitar, i fins i tot millorar, les altres administracions.

Així doncs, que l’Administració pública interioritzi la forma de fer del programari lliure no només implica que n'esdevingui consumidora, sinó també que en sigui productora. Això no és sols una qüestió de llicència, tot i que aquesta sovint facilita les coses, sinó de plantejar-nos des del principi els sistemes d’informació amb el requeriment de la reutilizació i el conjunt de les administracions públiques com una comunitat que col·labora en el seu desenvolupament.

En definitiva, es tracta que tots —ciutadans, funcionaris, polítics, empresaris…— entenguem que qualsevol obra que produeix l’Administració —sigui o no programari— és de tots i per a tots, perquè l’hem pagada entre tots. En aquest sentit, seria bo que ens acostuméssim a mesurar l’èxit d’aquestes obres per la reutilizació que se’n derivi.

 

Francesc Rambla

@frambla és enginyer tècnic de telecomunicacions. Ha treballat més de vint anys com a consultor en l'àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, activitat que ha compaginat amb la docència. Des de l'any 2005, treballa a la Generalitat de Catalunya en projectes d’impuls del programari lliure i és professor col·laborador del màster oficial de programari lliure de la UOC.