9. La llibertat i la tecnologia

"És necessari establir polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure."
"Cal habilitar estratègies de reutilització, col·laboració i compartició d’esforços amb altres entitats públiques del món."

«En tot el país d’Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!». Els israelites havien d’acudir sempre als filisteus per refer la rella, l’aixada, la destral o la falç. Així, doncs, a l’hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d’espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.» (Samuel 1, 13:19-20, 22)

A la societat en xarxa en què tots estem immersos, la metal·lúrgia es compon de dades i programari. Matèria primera i mètode. No existeix cap procés comercial, industrial, social, econòmic o polític que no faci servir programari i dades per a funcionar. Tanmateix, continuem depenent del permís d’altres per usar, copiar, millorar i redistribuir el programari o utilitzar les dades. Fins i tot encara que estiguem pagant amb els nostres impostos la seva creació. 

Establir un ecosistema tecnològic que ajudi el sector públic a ser sostenible i el sector privat a ser competitiu és la màxima prioritat d’una societat per seguir avançant; i basar-ho en els principis de reutilitzar, compartir i col·laborar buscant els valors de la llibertat, la seguretat i la transparència ha de ser una obligació per als seus líders.

És certament necessari que hi hagi una entitat encarregada de proporcionar infraestructura TIC de forma mancomunada a organismes i entitats de dret públic. No sols quant a comunicacions, com el correu electrònic, el xat, la missatgeria i la videoconferència o l’escriptori i les bases de dades, sinó també quant al funcionament intern, com la gestió de personal i de nòmina, la gestió econòmica i pressupostària i la facturació. És imprescindible que tota l’atenció al ciutadà es doni de forma consistent i global: en el registre, la tramitació, notificació i gestió d’expedient i de document electrònic, igual que en la generació i validació de signatures electròniques.

Ara mateix la gran majoria d’aquestes funcions es fan amb programari privatiu, del qual es desconeix el veritable funcionament, que no es pot millorar sense el consentiment de l’amo (previ pagament) i que no es pot replicar en cada entitat que ho necessiti, cosa que suposa un autèntica despesa de l’erari públic, i que a més a més no atén les necessitats ni les facilitats necessàries per a un bon servei als ciutadans.

El programari lliure i de codi obert possibilita conèixer en detall el seu funcionament. Aquest fet permet considerar que el vot electrònic pot tenir les mateixes garanties que el vot físic simplement creant-lo de forma transparent, reproduïble i auditable; fins i tot, si tingués alguna garantia menys es podria usar infinitat de vegades a causa del cost baixíssim de fer una consulta per a decisions de menys transcendència que unes eleccions, però que permetrien una major participació dels ciutadans en decisions que els afecten directament.

És necessari, per tant, establir polítiques actives d’ús d’estàndards oberts i de migració a programari lliure, havent establert una llista d’aplicacions homologades per a cada ús i funcionalitat requerides pel sector públic, i habilitar estratègies de reutilització, col·laboració i compartició d’esforços amb altres entitats públiques del món.

Hem de tenir normes d’adquisició de maquinari i perifèrics no vinculats a un determinat programari i és imprescindible alliberar el programari creat amb fons públics i protegir-ne la reutilització en el temps, a més de fer accions de comunicació i assessorament al sector privat i a entitats socials en l’ús, la creació, reutilització o difusió de tecnologies i de coneixement lliure per a millorar la competitivitat i l’acompliment. Totes aquestes mesures són d’idèntica aplicació a les dades. Són l’electricitat que alimenta el motor del programari. Sense dades obertes no funcionarà.

La seguretat lligada a la llibertat és un aspecte crucial del nostre benestar com a societat. Per això és impossible admetre que la ciutadania no pot saber qui l’espia, ja sigui amb finalitats polítiques, industrials o comercials, i que no tingui eines jurídiques ni tècniques per tractar d’evitar atacs informàtics contra els seus interessos. Per això és urgent que el programari que es fa servir en el sector públic estigui auditat des del codi font fins el binari que realment s’està executant. Això és una cosa que també hauria de plantejar-se tot el sector privat pels riscos que suposa no saber qui pot estar accedint als seus secrets o qui pot inutilitzar el seu negoci en qualsevol moment. En quin moment algú va permetre que no lliuressin el codi font del programari amb el que funciona tota la nostra vida i va decidir que fóssim esclaus dels filisteus?

Les mesures que s’han proposat per a l’estratègia de foment de la sostenibilitat del sector públic i la competitivitat del sector privat a través de la creació d’una infraestructura TIC mancomunada independent dels fabricants estan basades en els estudis:

  1. What if the Public Sector Were to make its own software open source?
  2. Experiencia de Migración del Ayuntamiento de Sant Bartomeu de Grau
  3. Experiencia de Migración del Ayuntamiento de Munich
  4. Experiencia de uso de Programari lliure del Ayuntamiento de Zaragoza
  5. Experiencia de uso de Programari lliure del servicio postal de EEUU
  6. Experiencia del ministerio de relaciones exteriores de Alemania
  7. Experiencia del ministerio de Justicia de Finlandia
  8. Experiencia del Gobierno de Brasil
  9. Experiencia de la gendarmería francesa
  10. Experiencia PSA Grupo Peugeot Citroën
  11. Directrices de Migración IDA (UE)
  12. France renews its free software reference list
  13. A guide to migrating the basic software components on server and          workstation computers, July 2003.http://www.kbst.bund.de/
  14. ALEMANIA Standards and Architectures for eGovernment Applications v3.0 (English) http://www.kbst.bund.de/saga
  15. BÉLGICA Belgian Governement Interoperability Framework             http://www.belgif.be/index.php/Main_Page
  16. DINAMARCA  OIO Architecture Frameworkhttp://www.digst.dk/Servicemenu/English/IT-Architecture-and-Standards/OIO-architecture-framework            
  17. ESTONIA    Estonian IT Interoperability Framework           http://www.riso.ee/en/information-policy/interoperability             http://www.riso.ee/en/files/framework_2005.pdf    
  18. FRANCIA Référentiel            Général d'Interopérabilité
    https://fr.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9f%C3%A9rentiel_g%C3%A9n%C3%A9ral_d'interop%C3%A9rabilit%C3%A9                
    Circular del primer ministro a todos los ministerio instando a usar Software libre http://circulaire.legifrance.gouv.fr/pdf/2012/09/cir_35837.pdf
  19. ITALIA  Sistema Pubblico di Connettività (SPC)     http://www.cnipa.gov.it/site/it-IT/In_primo_piano/Sistema_Pubblico_di_Connettivit%  http://www.agid.gov.it/notizie/riuso-valutazione-comparativa-online-la-circolare http://www.agid.gov.it/cad/analisi-comparativa-soluzioni
  20. PAÍSES BAJOS The             Netherlands in Open Connection – An action plan for the use of Open Standards and Open Source Software             https://joinup.ec.europa.eu/community/open_standards_ict/topic/netherlands-open-connection-action-plan-use-open-standards-and-open-source-software-
  21. Towards a Dutch Interoperability Framework – Recommendations to the Forum             Standaardisatiehttp://www.rand.org/pubs/technical_reports/TR552                     
    REINO UNIDO e-Government Interoperability Framework          https://en.wikipedia.org/wiki/E-GIF

 

Roberto Santos Santos

@robertosantosx2 va cursar estudis en Sistemes Informàtics i és enginyer tècnic de planta. La seva carrera professional s'ha desenvolupat a prop de les xarxes, d'Internet, del programari i dels dispositius. Actualment treballa a Màrqueting del Sector Públic a Telefónica. És membre del consell editorial de la revista Business Linux, de FFII.org, de OKFN.es i de la Xarxa Internacional d'Administracions Públiques per al Programari Lliure en qualitat d'expert.