8. Maquinari lliure de codi obert (FOSH)

"El món del maquinari lliure també treballa per compartir, socialitzar i millorar col·lectivament el seu disseny a tots els nivells"

Tot i que l’aspecte més conegut del codi obert és el que fa referència al programari, existeix també un equivalent en el món de maquinari que treballa per compartir-ne, socialitzar-ne i millorar-ne col·lectivament el disseny a tots els nivells, des de les especificacions de maquinari fins al disseny de centres de dades passant per l'emmagatzematge i la connectivitat.

En aquest paradigma, la informació sobre el maquinari, ja siguin tant els dissenys mecànics o dels circuits integrats, com el software que fa funcionar el hardware, es distribueixen sota el paraigüa del terme lliure. D’aquesta forma les interfícies, els sistemes que fan possible la connexió entre diferent maquinari, són públiques i conegudes, fomentant així la creació de nous sistemes alternatius als sistemes privatius tradicionals. De la mateixa forma que les dades obertes ajuden que diferent programari es pugui intercomunicar, el maquinari de codi obert fa el mateix en la vessant més física.

Com a punta de llança del maquinari de codi obert hi tenim el Projecte Maquinari Obert (Open Compute Project), una comunitat centrada a redissenyar el maquinari per donar suport al ràpid creixement de les necessitats d’infraestructura dels centres de dades. Impulsat per Facebook el 2009, hi col·laboren les grans empreses del sector com poden ser Intel, Google, Microsoft o Samsung per citar-ne algunes. El seu objectiu és impulsar maquinari que sigui fàcil de mantenir, dissenyat per ser reutilitzable i eficient quant a costos.

Si bé és cert que gran part del desenvolupament de maquinari de codi obert s’ha centrat en el desenvolupament dels centres de dades, existeixen també projectes d’alternatives lliures de maquinari referents a sensors, microcontroladors i fins i tot telèfons mòbils amb gran popularitat. Projectes com Arduino o Phoneblocks són exemples de com la comunitat pot influir en el desenvolupament i la millora de maquinari, compartint el coneixement i obtenint un producte més atractiu a canvi.

En el moment actual en què la tendència és transformar les ciutats en ciutats intel·ligents (smart cities), monitoritzant-ne un gran nombre de paràmetres mitjançant sensors i processant un volum d’informació enorme amb grans centres de processament de dades, l’anomenat Big Data (dades massives), la necessitat de les dades obertes i el codi obert, tant de programari com de maquinari, es fa cada cop més palesa per ser sobirans també a nivell tecnològic.

Si en el moment de comprar programari o contractar-ne el seu desenvolupament a mida, ens hem de plantejar si existeixen alternatives lliures, si el programari treballa amb dades obertes i si es distribueix sobre una llicència oberta, quan implantem un sistema de maquinari, des de sensors a centres de dades, hem de vetllar perquè sigui també de codi obert, i garantir així el seu manteniment i la seva possible reutilització.

 

Isaac Besora

@ibesora és un apassionat del món de la tecnologia en general i del principi de la transparència aplicada a les noves tecnologies en particular. Enginyer Informàtic de professió, després d’uns anys treballant en un grup de recerca de la UPC, va fundar AlterSport, l’empresa des d’on desenvolupa software propi i projectes a mida, a Berga, la seva ciutat natal.