5. Que és el FOSS?

"El programari lliure s’ha consolidat com una alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de llicència propietària"

Què es el FOSS?

En els inicis, el programari era lliure i la gent compartia el codi font, les millores i els avenços del programari. Tot això era abans que arribés la indústria del programari.

Va ser a l'inici dels anys setanta quan les empreses van observar que el programari es podia vendre i van començar a tancar l'accés al codi font. Així, a poc a poc, tenir accés al codi font del programa i altres llibertats que fins aleshores eren comunes van anar desapareixent progressivament i, amb elles, les llibertats dels usuaris. Era el principi del programari privatiu.

Quan comprem un programa, si llegim la llicència ens adonarem que només hem comprat el dret d’ús per a un nombre de màquines reduït. El programa no és nostre i no el podem regalar perquè una altra persona l’instal·li en el seu equip.

Molta gent arreu del món estem convençuts que quan compartim i treballem en comunitat avancem més i per això va néixer el concepte de programari lliure, explicat per Richard M. Stallman al Manifest GNU, el punt de partida del projecte per fer un sistema operatiu lliure i emparat amb la llicència GPL.

El programari lliure

El programari lliure és el que compleix les quatre llibertats del software tal com les defineix la Free Software Foundation, organització que porta endavant el projecte de Richard M. Stallman.

  • La llibertat d'executar el programa per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
  • La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
  • La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, perquè tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.

Amb l'adveniment d'Internet, el programari lliure s'ha consolidat com a alternativa, tècnicament viable i econòmicament sostenible, al programari de llicència propietària. Contràriament al que es creu, grans empreses informàtiques, com ara IBM, Sun i Apple, donen suport financer i comercial al programari lliure. Per exemple, avui dia IBM permet l'execució de Linux en els seus grans ordinadors, i les noves versions del sistema operatiu dels ordinadors Apple (MacOS X) estan basades en programari lliure (FreeBSD).
Programari lliure versus codi obert

Molta gent confon aquests dos termes, tot i que tenen diferents valors, filosofia i història. Realment la diferència més significativa es troba en el fet que el codi obert és la metodologia de desenvolupament, mentre que el programari lliure és més un moviment social, associat a una ètica i una moral a l’hora de desenvolupar software. Com que els avantatges tècnics no són tant en el preu com en la capacitat d’accedir al codi font, l’OSI (Open Source Initiative) va posar rellevància en aquest fet, anomenant-lo codi obert.

El moviment del codi obert està prioritàriament relacionat amb fer un “software millor” i intenta convèncer les empreses que poden obtenir beneficis tot respectant la llibertat dels seus usuaris, intercanviant i compartint els seus programes, independentment que el programari pugui acabar sent semigratuït o fins i tot propietari. I això és una cosa que el programari lliure rebutja.
El moviment del programari lliure, que està més relacionat amb la llibertat, fa èmfasi que tots els programadors tenen l’obligació ètica de respectar les llibertats bàsiques del software per a la resta de les persones. Els defensors del programari lliure troben massa restrictives certes clàusules que conté el codi obert. És per això que Eric Raymond, líder filosòfic del moviment del codi obert, creu que tan aviat com els seguidors del programari lliure senten la paraula llibertat, en fugen.

La filosofia del programari lliure i el codi obert es pot aplicar al món més enllà del programari. El programari lliure i el codi obert no són només una forma de desenvolupar programari, sinó també una actitud. Projectes com el de Cultura lliure, liderat per Lawrence Lessig, advoquen per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure, on els conceptes de participar amb altres, col·laborar de manera  transparent i contribuir al desenvolupament de la comunitat són habituals. Aquests principis són, també, la base del govern obert.

 

Josep Gallart

@josepgallart és difusor del programari lliure i realitza cursos, xerrades i presentacions. És speaker de la comunitat d’usuaris d'UBUNTU en català i Insider de l'empresa Canonical. Com a militant d'ERC porta la Secretaria i Vocalia de Programari lliure i coneixement obert dins la Sectorial de la Societat de la Informació.